Com ens conta el cronista D. Vicente Sala Cañellas en Crónicas de la villa de Novelda (1977) la seua història es remunta al segle XVII, potser abans. D’un escrit de novembre de 1602 i a partir d’una visita d’una autoritat «del Consell de sa Magestad» va manar als jurats de la vila de Novelda «que atés que en la present Vila no i á majordom en l’espital de aquella per a que el mig aconte ab lo que fora, en la administrasió de aquell y de els pobres que acudent a dit espital, per lo qual no es té lo conte que es deu tenir ab los pobres, en donarlos lo recepte que convé prinsipalment quan estan malalts». La qual cosa ens ve a demostrar de l’existència d’una hospital a Novelda per a pobres i malalts i que calia tenir en compte les atencions que necessitaven i per això els demana que nomenen un majordom.
Estava situat a l’actual carrer de Jorge Juan, la seua advocació era la de San Diego (encara queda un carreró dedicat a este sant al costat nord). Per qüestions sanitàries el volien construir fora dels murs de la vila i a finals del segle XVIII, amb l’aportació popular d’almoines, el van portar a l’incipient barri de Sant Roc, on el senyor de la vila tenia molta terra i potser en va fer donació a les autoritats eclesiàstiques. Així, al costat de l’església de Sant Roc, protector de la murada de la vila, el van acabar de construir amb la col·laboració de tot el poble el 10 de juny de 1777, on encara manté el seu emplaçament actual, després de moltes reformes.
Sabem, pel nombre de teules comprades, que ocupava una superfície de 1.375 metros quadrats. Els segle XIX va ser conegut com a Hospital de la Caritat fins arribar al segle XX amb l’actual direcció. És estimat per tot el poble i diversos barris li fan ofrenes en forma d’aliments, a banda de la popular Ofrena del 25 de juliol on participa tot el poble i les seues associacions més representatives de les festes.
Creiem molts que és una de les institucions socials i sanitàries més importants del nostre poble. I per això es fa necessari un conveni econòmic que reforce els llaços de forma efectiva entre el nostre ajuntament i la institució benèfica. És cert que el seu aspecte és molt bo i les seues instal·lacions magnífiques i puga induir a pensar que no necessita cap ajuda. Res més lluny de la realitat. A més, una societat moderna sempre vol que el més dèbil dels seus membres estiga ben protegit, també és això el que sempre hem volgut com a societat i com a poble i, com acabem de llegir, des de fa segles que tenim un bon lloc per tal que els nostres ancians, si no poden ser atesos per altres, passen allà el seu temps ben cuidats per les persones que hi treballen. Crec que és motiu d’orgull com a ciutat el tindre un asil des de fa més de 400 anys. I és un dels principals valors de Novelda la seua solidaritat manifestada sempre amb l’Asil així com amb altres institucions més modernes que es dediquen a l’ajuda sanitària i social.
Sé per diverses persones que treballen o col·laboren en l’asil que la restauració de la façana era completament necessària perquè hi ha havia despreniments del recobriment i una reparació parcial no ho haguera arreglat. Per tant es va escometre el passat desembre una obra millor que ho arregle per molts anys. En quant al retaule de pedra molt ornamentat era una peça que es trobava a l’interior i han aprofitat la restauració per traure-la a la replaceta.
Tot això ha coincidit en el temps amb el no pagament de la llum per part del nostre ajuntament i això deu haver motivat comentaris pel poble que no valoren bé que se’ls pague res. Tot han estat coincidències. Ens vam preocupar per informar-me fa cosa d’uns mesos i esta és la realitat.
Convide la gent que visite l’asil i comprove la labor enorme que fan amb els nostres majors, els que estan bé i els que estan impedits a la primera planta. El que subscriu estes línies és professor, molts companys de diversos centres escolars porten els alumnes a visitar l’asil tots els anys i reben una gran lliçó, difícil d’oblidar, sobretot a la primera planta, amb els que estan malalts.
Tant els treballadors i treballadores com la seua direcció fan una gran faena que no està pagada, de veres. Estic segur que si tingueren una gran disposició econòmica les persones que hi residixen no estarien allí sinó a sa casa, però el cas és que l’asil està ple amb les seues 140 places i la gent major que ho necessita passa allí el temps amb molta tranquil·litat i pau. Moltes voltes van a l’asil aconsellats pel Departament de Serveis Socials del propi ajuntament, i molt ben orientats crec, perquè l’asil és un asil digníssim i un orgull per al poble, repetisc.
Trobe que es mereixen tota l’ajuda que els puguem donar, tant ells com qualsevol institució social o de salut de les que existeixen al nostre poble. Sempre ho hem fet, sempre hem segut un poble protector, i ho hem de continuar fent. Una societat que cuida els més dèbils és una societat forta i més feliç i, si no, no ho serem mai del tot, feliços, ningú de nosaltres.
