En estos dies en els que s’han celebrat i hem participat als actes del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, em pare a pensar en tot el que envolta el feminisme i per suposat ho confirme, soc feminista.
L’objectiu del moviment feminista és millorar la situació d’inferioritat de la dona i visibilitzar les desigualtats socials, polítiques i econòmiques respecte a l’home. Posar fi a la discriminació, assetjament i violència masclista sols pel fet de ser dona i que, malauradament, continua existint. No es tracta com una lluita de gèneres, sinó d’aconseguir la igualtat en la nostra vida diària. Quina dona no vol això? O millor, quin pare, avi o germà no ho vol?
El diumenge vaig acudir a la concentració que va organitzar la Plataforma Feminista de Novelda i el col·lectiu Belladona, que per cert, estan fent una tasca molt important de conscienciació i visibilitat de la lluita per la igualtat.
M’alegra veure la gent, dones i homes, participant en aquest tipus d’actes perquè això vol dir que eixes persones en la vida quotidiana són feministes. Anem pel bon camí…
Per altra banda, m’entristeix escoltar o llegir certs comentaris de dones criticant les que estem lluitant pels drets de totes. No sols eixim als carrers a manifestar-nos; també eduquem en el respecte, som conscients que hem de formar persones lliures i ho fem amb les amigues i amics, amb els menuts i menudes de la casa, amb els més majors…; o per exemple, intentem utilitzar un llenguatge inclusiu. Vos adoneu que una cosa tan normal però molt potent com el llenguatge no acompleix amb la igualtat quan ens dirigim a un grup on hi ha dones i homes?
La paraula “feminazi” és la que també apareix molt i sol ser utilitzada per qui no entén el feminisme o directament no vol entendre’l. Una paraula molt recent, en concret des de 1992 que sorgeix per un locutor i polític nord-americà que la va popularitzar, res comparable amb un moviment que comença a finals del segle XVIII a conseqüència de la desigualtat de drets entre dones i homes. Vull pensar, que la gent que l’utilitza siga perquè potser siguen seguidors de discursos fàcils de partits, per exemple, com l’extrema dreta amb unes polítiques que fan una mica de por, per exemple justificant a un ple el fatídic succés que dona origen al 8 de Març. No puc creure que inclús dones que voten, militen o dirigeixen estos partits no vulguen aconseguir l’objectiu al que es dirigeix el feminisme.
Anem a ser una mica responsables, hem de sumar. Bastant complicat ho tenim dia rere dia en trobar-nos amb actituds que moltes vegades tenim normalitzades i veritablement no ho són. Tots i totes tenim una mare, moltes persones teniu filles però també fills i esta educació comença a casa.
Tant de bo arribe el dia que eixa igualtat siga motiu de festa i no de reivindicació. Aleshores, ho celebrarem.
Berta Galiana