L’any passat una veïna de Novelda va posar en marxa una campanya de finançament (basada majoritàriament en la replegada de tapons de plàstic) per al seu fill que presenta un grau de discapacitat del 87% i, per tant, requerix atenció i ajuda permanent.

Amb les retallades a la Llei de Dependència que el govern de Rajoy va aplicar en 2012, l’ajuda a les persones amb discapacitat de màxim grau s’ha reduït en vora un 25% i és de tan sols 442 € mensuals. Esta ajuda és per a moltes famílies els únics ingressos que reben i els ha de servir, a més de per a viure, per a costejar-se els medicaments i tractaments pal·liatius de les persones malaltes.

Davant una situació tan crítiica, el col·lectiu de Compromís per Novelda va preguntar, a través de l’Oficina de Transparència que el Grup Parlamentari de Coalició Compromís a Les Corts posa a disposició dels ciutadans (VolemSaber.com), a la Consellera de Benestar Social “com es pot viure dignament” amb la situació actual de la Llei de Dependència. La consellera, Asunción Sánchez, ha respost confirmant la important rebaixa per als grans depenents, tot i que segons diu s’ha mantingut l’import de les ajudes per als depenents de grau inferior i afegix que “es tracta d’una prestació de caràcter excepcional destinada a recolzar el desenrotllament de les activitats essencials de la vida diària i a aconseguir una major autonomia personal”.

Casualment esta resposta ens ha arribat la mateixa setmana que s’ha emés per televisió un programa del periodista Jordi Évole que narra la complicada situació d’algunes persones depenents a la que se li sumen els obstacles i retards que posa l’administració valenciana i que també mostra un cas del nostre poble. Des de Compromís no entenem com es pot donar esta resposta davant la situació argumentada ni com es pot retallar l’ajuda de manera tan significativa a les persones que tenen el major grau de dependència i reclamem a les administracions que revisen i reconsideren estos casos, especialment quan es tracta de famílies amb rendes mínimes, per tal de garantir-los una vida digna, més enllà de la caritat.

 

Compromís Novelda reclama a las administraciones más atención en los casos de Dependencia

El año pasado, una vecina de Novelda inició una campaña de financiación (basada mayoritariamente en la recogida de tapones de plástico) para su hijo que presenta un grado de discapacidad del 87% y por tanto requiere atención y cuidado permanente.

Con los recortes a la Ley de Dependencia que el gobierno de Rajoy aplicó en 2012, la ayuda a personas con discapacidad de máximo grado se ha reducido alrededor de un 25% y es de solo 442 € mensuales. Esta ayuda es para muchas familias los únicos ingresos que reciben y tiene que servirles, además de para vivir, para costearse los medicamentos y tratamientos paliativos de las personas enfermas.

Ante esta situación tan crítica, el colectivo de Compromís per Novelda preguntó, a través de la Oficina de Transparencia que el Grupo Parlamentario de Coalició Compromís en Les Corts pone a disposición de los ciudadanos (VolemSaber.com), a la Consellera de Bienestar Social “cómo se podía vivir dignamente” con la situación actual de la Ley de Dependencia. La consellera Asunción Sánchez ha respondido confirmando la importante rebaja para los grandes dependientes, aunque según dice, se ha mantenido el importe de las ayudas para dependientes de grado inferior y añade que “se trata de una prestación de carácter excepcional destinada a apoyar el desarrollo de las actividades esenciales de la vida diaria y a conseguir una mayor autonomía personal”.

Casualmente esta respuesta nos ha llegado la misma semana que se ha emitido por televisión un programa del periodista Jordi Évole que narra la complicada situación de algunas personas dependientes a la que se le suman los obstáculos y retrasos que impone la administración valenciana y que también muestra un caso de nuestro pueblo. Desde Compromís no entendemos cómo se puede dar esta respuesta ante la situación argumentada ni cómo se puede recortar la ayuda de manera tan significativa a las personas que tienen el mayor grado de dependencia y reclamamos a las administraciones que revisen y reconsideren estos casos, especialmente cuando se trata de familias con rentas mínimas, con el fin de garantizarles una vida digna, más allá de la caridad.