La Conselleria d’Educació ha decidit “no oferir” places de tres anys en dos aules de centres públics de Novelda. Així doncs, els col·legis Alfonso X el Sabio i Gómez Navarro veuran suprimides dues unitats el proper curs escolar.
I això, per què? Perquè sembla que hi ha menys xiquets que compleixen tres anys el 2014 a Novelda i, per tant, hi ha un “excés” d’oferta escolar.
Evidentment, si seguim un criteri purament aritmètic, podríem pensar que açò és així.
Però les matemàtiques són molt patides i es presten a moltes interpretacions.
En primer lloc, parlarem de les ratios. En a penes dos anys hem passat d’oferir 25 alumnes màxim per aula de tres anys, recomanant el nombre de 20, a poder matriculat fins 30 xiquets i xiquetes en aules que, en alguns llocs, no arriben als 60 metres quadrats. La llei diu que l’espai mínim per alumne ha de ser de 2 metres quadrats… Este increment en alguns col·legis suposa que altres es vagen buidant.
En segon lloc, també és casualitat – o no – que els dos centres que es veuen afectats són els que presenten un major nombre de casos d’alumnat amb necessitats d’educació compensatòria. Al voltant d’un 30% dels alumnes d’ambdós centres són alumnes immigrants, que provenen d’altres països o d’altres comunitats, les famílies dels quals han arribat a Novelda buscant un millor futur per als seus fills, desconeixent el castellà i/o el valencià; o han tingut una escolaritat irregular; o pertanyen a famílies amb situació econòmica molt complicada, necessitant suport escolar però també que l’escola els puga oferir el servei de menjador.
Per altra banda, suprimir l’aula de tres anys del col·legi Gómez Navarro atempta contra la llibertat d’elecció de centres per part dels pares. Sí, perquè els pares que hi viuen en la zona d’influència no poden triar un col·legi públic – el Gómez Navarro té com a veïns molt pròxims dos centres concertats, i els altres dos col·legis concertats de la localitat estan més prop que qualsevol altre dels públics- ni tampoc poden decidir que els seus fills estudien en castellà (Programa d’Incorporació Progressiva del Valencià), ja que els centres públics més propers ofereixen ensenyament en Valencià (Programa d’Immersió Lingüística).
Altra conseqüència del tancament d’estes dos aules és la pèrdua de quatre llocs de treballs. Perquè tancar un aula d’Educació Infantil suposa perdre la plaça de la mestra tutora però també de la mestra de suport. Aquí tenim un exemple de la política de millora de l’ocupació dels nostres governs.
De tot açò es desprén que la raó última d’estes supressions no tenen res a veure ni amb la millora de la qualitat educativa, ni amb el respecte a la lliure elecció de centres de què tant s’omplin la boca els polítics del PP quan parlen d’educació, ni amb la millora de l’ocupació.
L’únic que els importa als nostres governants, votats majoritàriament, és cert, és estalviar-se diners. Diners que han malbaratat en tantes coses i que ara volen alforrar d’allò que és patrimoni de tots els ciutadans, siga quina siga la nostra condició: l’ensenyament públic.
Ja ho estaven fent amb la supressió de les ajudes de llibres, la disminució de les ajudes de menjador o el retardament en els pagaments de les despeses de funcionament dels centres. Ara donen un pas més. Ja, directament, comencen un procés que, si els ciutadans no ho remeiem en les pròximes eleccions, portarà al tancament d’escoles.
Recordeu què va dir el senyor Fabra quan va tancar Canal Nou? “…no voy a cerrar escuelas ni hospitales para mantener una televisión…”
I tancar una escola és un fet molt greu pel que suposa d’empobriment de la memòria i la cultura d’un poble. El col·legi Gómez Navarro va obrir les seues portes l’any 1935. Alfonso el Sabio, en 1972. Generacions de novelders i novelderes han passat per les seues aules i han contribuït a la memòria col·lectiva de la nostra escola i, per extensió, de la nostra ciutat.
Esperem que 2015 no siga l’any del tancament. Encara queda temps, idees, recursos i força per evitar-ho.
De tots nosaltres, de tots els novelders, depén.
Manuel García Irles
mestre d’escola
CERRAR ESCUELAS
La Conselleria de Educación ha decidido «no ofrecer» plazas de tres años en dos aulas de centros públicos de Novelda. Así, los colegios Alfonso X el Sabio y Gómez Navarro verán suprimidas dos unidades el próximo curso escolar.
¿Y esto por qué? Porque parece que hay menos niños que cumplen tres años en 2014 en Novelda y, por tanto, hay un «exceso» de oferta escolar.
Evidentemente, si seguimos un criterio puramente aritmético, podríamos pensar que esto es así.
Pero las matemáticas son muy sufridas y se prestan a muchas interpretaciones.
En primer lugar, hablaremos de ratios. En solo dos años hemos pasado de ofrecer 25 alumnos máximo por aula de tres años, recomendando el número de 20, a poder matricular hasta 30 niños y niñas en aulas que, en algunos casos, no llegan a los 60 metros cuadrados. La ley dice que el espacio mínimo por alumno debe ser de 2 metros cuadrados… Este incremento en algunos colegios supone que otros se vayan vaciando.
En segundo lugar, también es casualidad -o no- que los dos centros que se ven afectados son los que presentan una mayor número de casos de alumnado con necesidades de educación compensatoria. Cerca de un 30% de los alumnos de ambos centros son alumnos inmigrantes, que provienen de otros países o de otras comunidades, cuyas familias han llegado a Novelda buscando un futuro mejor para sus hijos, desconociendo el castellano y/o el valenciano; o han tenido una escolaridad irregular; o pertenecen a familias con situación económica muy complicada, que necesitan apoyo escolar pero también que la escuela les pueda ofrecer el servicio de comedor.
Por otra parte, suprimir el aula de tres años del colegio Gómez Navarro atenta contra la libertad de elección de centros por parte de los padres. Sí, porque los padres que viven en la zona de influencia no pueden elegir un colegio público -el Gómez Navarro tiene como vecinos muy próximos dos centros concertados, y los otros dos colegios concertados de la localidad, están más cerca que cualquier otro centro público- ni tampoco pueden decidir que sus hijos estudien en castellano (Programa de Incorporación Progresiva del Valenciano), ya que los centros públicos más cercanos ofrecen enseñanza en valenciano (Programa de Inmersión Lingüística).
Otra consecuencia del cierre de estas dos aulas es la pérdida de cuatro puestos de trabajo. Porque cerrar un aula de Educación Infantil supone perder la plaza de la maestra tutora pero también de la maestra de apoyo. Aquí tenemos un ejemplo de la política de mejora del empleo de nuestros gobiernos.
De todo esto se desprende que la razón última de estas supresiones no tienen nada que ver ni con la mejora de la calidad educativa ni con el respeto a la libre elección de centros de que tanto se llenan la boca los políticos del PP cuando hablan de educación, ni con la mejora del empleo.
Lo único que les importa a nuestros gobernantes, votados mayoritariamente, es cierto, es ahorrarse dinero. Dinero que han derrochado en tantas cosas y que ahora quieren ahorrar en lo que es patrimonio de todos los ciudadanos, sea cual sea nuestra condición: la educación pública.
Ya lo estaban haciendo con la supresión de las ayudas de libros, la disminución de las ayudas de comedor o el retraso en los pagos de los gastos de funcionamiento de los centros. Ahora dan un paso más. Ya, directamente, empiezan un proceso que, si los ciudadanos no lo remediamos en las próximas elecciones, llevará al cierre de escuelas.
¿Recordáis aquello que dijo el señor Fabra cuando cerró Canal Nou? «… no voy a cerrar escuelas ni hospitales para mantener una televisión…»
Y cerrar una escuela es un hecho mucho más grave por lo que supone en cuanto al empobrecimiento de la memoria y cultura de un pueblo. El colegio Gómez Navarro abrió sus puertas el año 1935. Alfonso el Sabio, en 1972. Generaciones de noveldenses han pasado por sus aulas y han contribuido a la memoria colectiva de nuestra escuela y, por extensión, de nuestra ciudad.
Esperemos que 2015 no sea el año del cierre. Todavía queda tiempo, ideas, recursos y fuerza para evitarlo.
De todos nosotros, de todos los noveldenses, depende.
Manuel García Irles,
maestro de escuela