Ara fa uns tres anys, des de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra va posar en marxa la Renda Valenciana d’Inclusió. Després d’anys de tirar els diners (i coses pitjors) per part dels Governs de la Generalitat del Partit Popular començaven a posar-se en marxa projectes impulsats per Compromís des de que estava a l’oposició però què els Governs del Partit Popular no acceptaven. El Sr. Camps (com exemple d’aquells Presidents) ja en tenia prou viatjant a Madrid a provar-se jaquetes i pantalons i passejant-se amb descapotable per circuits de Fórmula 1.
Compromís va haver d’esperar a arribar al Govern Valencià per a, amb el Pacte del Botànic amb els socialistes, començar a dur a terme projectes ambiciosos com el de la Renda Valenciana d’Inclusió. La idea era i és molt senzilla: cap persona (adulta o menor) ni cap unitat familiar pot quedar exclosa d’esta societat per motius econòmics. La dignitat del ser humà, de les persones ha d’estar preservada pels poders públics. El Govern Valencià ha d’assegurar uns ingressos mínims a totes aquelles persones que, per distints motius, s’han vist abocades a situacions econòmiques molt precàries. Al mateix temps, els poders públics han d’afavorir un procés d’inclusió social i laboral. Dites ajudes tenen un caràcter indefinit mentre les condicions de les persones no milloren.
L’aposta de Compromís sempre ha estat clara. Eixos projectes són pels que s’ha de lluitar des del Govern: una societat que no deixe darrere cap persona, que no s’oblide de les persones que més estan sofrint. Costen molts diners estos projectes? Sí, clar què sí però molt menys que els diners dilapidats i malgastats pel Partit Popular amb aeroports i gambes de pam i mig. I per què ho fem? Senzillament per ideologia, lluitem perquè cap persona quede exclosa d’esta societat per necessitats econòmiques i perquè pensem que la dignitat de les persones no depèn del seu poder adquisitiu.
I gràcies a eixa iniciativa del Govern Valencià hui en dia unes 250 unitats de convivència (d’una o més persones) es beneficien a Novelda d’eixa Renda Valenciana d’Inclusió en les seues distintes variants.
I saben quina va ser la resposta dels partits de dreta a esta iniciativa? La de sempre: que si “la paguita”, que si “a la gent li dones diners i ja no busca faena”… Els mateixos tòpics de sempre, la mateixa insolidaritat de sempre.
Hem dit què al País Valencià anem per davant, efectivament. El passat 29 de maig el Govern Central aprovava l’Ingrés Mínim Vital per a tot l’Estat. El concepte és el mateix, sols canvia el nom. La normativa estatal és una còpia exacta de la valenciana però ha hagut d’aparèixer una pandèmia per a que es reconeguen uns drets que els valencians/es tenim reconeguts des de ja fa tres anys.
Sílvia V. Anna i Tomás
Portavoz de Compromís per Novelda