Així em va retratar el company Franchi en l’última reunió d’art al carrer que es va celebrar la primavera passada a la plaça de la Magdalena de Novelda. Vam tindre allí l’oportunitat de treballar a l’aire lluire i mostrar els nostres treballs en uns panells que féiem a modo d’improvisada sala d’exposicions i el públic assistent va poder contemplar-los a peu de carrer.
Crec que serà l’última vegada que l’art, l’artesanía, la fotografía o qualsevol altra manifestació artística que necessite d’un local on exposar a Novelda estarà tan a prop dels ciutadans, perquè amb la decissió de la regidora de cultura de traslladar l’única sala d’exposicions, que tenim ara en la Casa de Cultura, a la segona planta del Centre Cultural Gómez-Tortosa, se’ns veurà privats d’un accés a peu de carrer i d’un local que ha estat obert al públic des de l’any 1983.
Han estat moltes les exposicions que hem pogut gaudir en estos 32 anys, començant pel ja desaparegut Certamen Nacional Rafael Alberola oportunitat única per a veure què es pintava a la resta del País i albergant a les seues parets un inacabable ventall d’exposicions de tot tipus.
Així, de memòria i per citar algunes de locals, recorde una exposició etnològica ambientada en la vida quotidiana de Novelda, montada pel grup CIEN, quan encara eren estudiants en La Mola, també els treballs de fi de curs d’alumnes de l’institut o d’altres escoles, exposicions de postals nadalenques, de cartells de festes, concursos de dibuix escolar, la cita anual dels pintors locals, o les individuals de pintors, escultors o fotògrafs vinguts de diferentes poblacions i als qui se’ls obria les portes per a poder exposar en una autèntica sala d’exposicions.
També van passar per la sala altres mostres institucionals o de col•lectius, mostres d’obra gràfica de reconeguts artistes, mostres de fotografia, retrospectives de pintors o autors literaris, exposicions monogràfiques, de gravats…
Doncs a tot això, si algú no posa remei, s’haurà acabat. Per a veure una exposició anirem al CCGT, de vesprada, amb una llum infernal o pujarem dos plantes per a contemplar el que allí s’expose. Ja m’agradaria equivocar-me però ni escultures, ni muntatges, ni instal•lacions pesades, ni vitrines… i ja vorem si acudirà el públic pujant i baixant per l’escala de servei sense accessibilitat o per l’ascensor… crec que són molts inconvenients i dubte que l’espai funcione com a sala d’exposicions.
I ara solucions. Ja fa uns uns anys que un col•lectiu d’artistes vam plantejar la possibilitat d’una modificació de la Sala. Apuntaven la conveniència d’obrir-la al carrer, amb un accés directe des del mateix carrer, bé pel carrer Desemparats, bé per Jaume II. Un bon estudi des del propi Ajuntament amb el seu equip d’arquitectura podria donar la solució. Una lleugera millora es va portar a terme amb la instal•lació de l’aire condicionat, recordem que inicialment no n’hi havia, per contra es va quedar sense sol•lució la paret que dóna a la terrassa i sense resoldre el sistema de suport d’obres, ara amb una cadeneta pareguda a les d’un WC.
No tenim el Thyssen però altres cases de cultura no molt llunyanescuiden el seu espai fins al punt que a vegades per a poder exposar en elles hi ha fins a dos anys de demora (per alguna cosa serà), editen un catàleg cuidat, vistós, i el sistema de muntatge passa de ser només penjar quadres a la paret amb cadeneta i amb una il•luminació correcta.
Crec que amb la decisió d’eliminar la Sala d’Exposicions de la Casa de Cultura, Novelda perd una part del seu patrimoni cultural, apostem per un espai expositiu amb condicions i amb una bona gestió i pensem que després de 32 anys no deuria deixar-nos a ningú amb el pinzell a boca.
Enric Ruscalleda, Compromís per Novelda