Últimament es parla molt de política, però no sempre dels problemes que més directament ens afecten. Per exemple, tot el món ha sentit parlar en els últims mesos de l’article 155 de la constitució espanyola, però en canvi poca gent ha passat la pàgina i ha continuat llegint, no cal anar-se’n molt lluny, just després del 155 ve el 156, article que garanteix l’autonomia financera de les comunitats autònomes. D’eixe no se’n parla tant. Demanem per al poble valencià un tracte just, que es complisca la igualtat respecte a la ciutadania d’altres comunitats autònomes; és evident que si no es respecta un principi tan bàsic, l’autonomia financera és inexistent.
Hem vist com s’utilitza la Constitució per a recórrer i suspendre cautelarment lleis com les de la funció social de l’habitatge i la de pobresa energètica aprovades per les Corts Valencianes que justament pretenen garantir drets constitucionals com el de l’accés digne a la vivenda o assegurar que tothom puga encendre la calefacció, just ara que ve el fred i a més, arriba acompanyat d’una pujada de la llum del 7,2% en el passat mes d’octubre respecte al mes anterior. Per cert, una llei de pobresa energètica molt pareguda a l’aprovada a Galícia, però clar, allí governa el mateix partit que al govern central i no han tingut problemes. Estes situacions no són noves, vam viure no fa molt que el govern del PP va recórrer el Decret de Sanitat Universal (per sort, en aquesta ocasió el tribunal va resoldre, després de tindre suspesa la norma durant uns mesos, que la salut de les persones estava per damunt dels diners) o quan ens van tombar les lleis del dret civil valencià (custòdia compartida, règim econòmic del matrimoni i unions de fet), matèries en què sí han pogut legislar unes altres comunitats autònomes. Com a anècdota, les sentències del Tribunal Constitucional que justifiquen la decisió de no acceptar el dret civil valencià, es basen en el Decret de Nova Planta, signat per Felip V fa 310 anys! Qui podia pensar que estes normes de 1707 encara tindrien vigència…
I què passa amb la reforma de l’Estatut Valencià?, aprovada per una ampla majoria de les Corts Valencianes l’any 2011, a proposta del Partit Popular valencià, que aleshores tenia majoria absoluta. Esta reforma consta d’una única frase tan senzilla com demanar inversions al territori valencià acordes al nostre pes poblacional, clàusula ja existent en uns altres estatuts d’autonomia. Quasi set anys després i, a pesar de l’alt consens que suscitava, esta reforma tan simple i alhora tan important, segueix pegant voltes al Congrés i ja s’han demanat 35, sí, trenta-cinc, ampliacions del període d’esmenes sense que es presente ni una sola proposta, amb l’única intenció de demorar la seua tramitació i aprovació definitiva. I mentrestant les obres en trens, carreteres, aeroports, dessalinitzadores, museus i tantes altres tan necessàries no avancen com toca.
Per tot això, no podem relaxar-nos, de tots els costats ens arriben decisions que limiten o redueixen la nostra autonomia, la capacitat de valencians i valencianes de govenar-nos. Per això, el pròxim dissabte 18 de novembre participaré en la manifestació a la ciutat de València per demanar un tracte just a valencianes i valencians, només això.
