Fa només unes setmanes es va fer públic el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat 2017 i els dos partits protagonistes han aprofitat el moment per a vendre estes xifres: que si s’ha acabat la crisi, que el temps de les retallades ja ha passat, que s’inverteix molt ací o allà,… En canvi, hi ha una evidència que cap dels dos partits (PP i Cs) s’ha molestat a camuflar, la discriminació del poble valencià en les inversions de l’Estat, fins al punt que l’evidència és màxima i innegable, el País Valencià és la comunitat autònoma que menys inversió rep, i això no respon a interpretacions, són les xifres reals proporcionades pel mateix Ministeri d’Hisenda.
Algú podria pensar que és un fet casual, que, mira per on, enguany hem caigut al final de la taula, però no, no és així, es tracta d’una situació que ve repetint-se any rere any, que un 11% de la població s’ha de conformar amb unes inversions de vora el 6%, molt per davall del nostre pes poblacional. És per això, que fa sis anys les Corts Valencianes van iniciar una reforma del nostre Estatut per a garantir unes inversions justes per a la població valenciana. Una reforma tan significativa però que es resumeix en una sola frase i que a dia de hui, a pesar del suport unànime de Les Corts, segueix encallada en Madrid. És més, tots els grups de Les Corts, havien demanat enguany unes inversions superiors a les que ens tocaven com a “pla de xoc” per a compensar la injustícia d’anys anteriors i en canvi, ens tornem a trobar amb una proposta molt per davall de les nostres necessitats. Una bufetada unànime a tot el poble valencià; bufetada que ve repetint-se tots els anys durant més d’una dècada, independentment dels colors dels governs d’ací o d’allà, i que s’uneix a la del finançament insuficient i també injust.
Malauradament ja no som, si és que alguna volta ho hem sigut, aquell poble que es movia en Ferraris i inaugurava immensos edificis blanquíssims i lluents, encara que buits per dins. No som rics, ni tan sols ho podríem aparentar; el nostre PIB està per davall de la mitjana espanyola i, a pesar de tots els esforços, no podrem eixir endavant si no rebem, almenys, el que ens toca.
Ens trobem per tant, davant una situació inexplicable i injustificable, que ens castiga i ens discrimina a les valencianes i els valencians, que afecta directament al nostre benestar i seguretat, que suposa un important obstacle a la nostra economia, amb inversions com el Corredor Mediterrani pràcticament paralitzades, que ens deixa l’anomalia de tenir un aeroport com el d’Alacant-Elx sense connexió ferroviària, a pesar que el tren passa a només 600 metres, que deixa de generar milers de llocs de treball a la nostra terra i que no ens permet avançar cap a un model més sostenible i més productiu.
A Compromís ho tenim clar, ens votaren per a millorar la vida de les persones i així ho fem allà on governem igual que apostem pels criteris objectius per al repartiment dels recursos. Per això, no deixarem de reclamar dignitat valenciana, un tracte just i si cal, rebel·lar-nos contra la discriminació.
Carles Sala Penalva