D’acord amb totes les enquestes preelectorals, inclosa la del CIS, pareix ser que en les eleccions del 20 de novembre estem abocats a una majoria absoluta del Partit Popular. Ho pareix amb tanta claredat, que, quan passeges pel carrer, ni tan sols fa la sensació que estiguem en campanya electoral: pocs cartells, pocs polítics demanant el vot… Els del PP saben que guanyaran i els del PSOE saben que perdran. Està tot anestesiat, a l’espera del resultat definitiu que confirme els auguris de les enquestes.
En este estat d’anestèsia generalitzada, colpejats i amenaçats com estem per la crisi, pareix ser que els ciutadans hem assumit que el culpable major és el Govern socialista de Zapatero. I que la solució es troba ahí al costat, en un Partit Popular que declama austeritat ara, mentre esmola a les fosques el ganivet de les retallades i perpetra un retorn al passat en els drets socials.
Però la veritat és que la solució no es troba ahí al costat. No. La solució no pot trobar-se en un partit que no ha sabut practicar l’austeritat en la vida i que, en els últims mesos, ha vist amb bons ulls gastar-se 3 milions i mig d’euros en un torneig de golf a Castelló i 8 milions en un altre de tenis a València. En un partit que ha gastat el que no està escrit en un aeroport sense avions, també a Castelló, i que paga al voltant de 20 milions d’euros només pel cànon anual de la fórmula 1. En un partit que ha avança 15 milions d’euros a un senyor arquitecte per uns plànols i més de 3 a l’empresa d’un senyor que jugava al balonmano.
Per tant, a on està la solució? En la coalició Compromís-Equo pensem que no hi ha receptes màgiques que ens ajuden a resoldre el gran problema en què estem immersos. Però, en canvi, sí que creem que hi ha unes mesures d’higiene democràtica bàsica que ens mostraran el camí per a eixir de l’aljub on hem caigut:
– Posar fi a la corrupció i que tots els corruptes paguen pels seus delictes, siguen del partit polític que siguen.
– Acabar amb els privilegis d’uns pocs, de tants i tants polítics, “nobles”, amiguets de l’ànima i similars, que s’enduen a grapats, a grapats!, els diners de tots.
– Perseguir l’economia submergida que al final sempre acaba afavorint als mateixos.
– Carregar amb els impostos adequats els bancs, que després de ser un dels causants directes de la crisi, continuen guanyant milers de milions d’euros a mans plenes.
Tot això, i moltes pràctiques saludables més (com destinar els diners a on toca, i no a on puc anar a fer-me la foto), ens ajudaria a complir el que hauria de ser l’objectiu fonamental de tot govern, l’objectiu que Compromís es planteja, per damunt de tots, en el seu programa: situar les persones en el centre de l’acció política, preocupar-nos pel seu benestar i perquè puguen obtindre un treball digne, i evitar que els diners de tots, els diners que haurien de servir per a generar I+D+I, per a cobrir els drets socials o per a subvencionar noves empreses, se’n vagen pel desaigüe en esdeveniments per a “pijos” i en obres faraòniques.
He començat parlant d’enquestes i acabaré fent-ne referència una altra volta. Igual que auguren la victòria del PP, també indiquen que, per primera vegada, Compromís, com a representant del valencianisme polític d’esquerres i ecologista, obtindrà representació en el Congrés dels Diputats. Si finalment és així, no tingueu cap dubte: posarem les persones, totes les persones, per davant dels privilegis d’uns pocs. I dotarem per fi als valencians, als alacantins i als novelders d’una veu pròpia que defenga allà a on toque i de veritat, sense les vacil·lacions i els dubtes dels altres partits, els nostres interessos: per exemple, el corredor mediterrani, bàsic per a la nostra economia.
